El collage de la memòria
Al voltant de l'exposició Orígens de Raül Llopis

L’essència d’un ésser beu intensament del seu entorn, de les seues experiències i la seua memòria. I ací és on trobem una identificació, on ens sentim units a una terra, una cultura i una tradició. Raül Llopis sent, viu i respira aquesta joia de ser i pertànyer a la seua terra, Alcoi, de defensar la seua tradició i la seua cultura. Per aquest motiu els treballs que presenta es troben configurats amb diferents tipus de papers i cartró, al·ludint a un passat industrial paperer, on a través dels materials ens endinsa al concepte d’un retorn a la nostra essència com a poble, el principi, i un renàixer cultural a través de l’art. Fent servir retalls de paper i cartró reciclat finament treballats, insinua aquesta necessitat de tornar la mirada enrere i de fer-nos partícips de la seua història, la història d’Alcoi.

L’obra realitzada per l’autor es troba influenciada per les tendències constructivistes i neoplasticistes de De Stijl, seguint els seus paràmetres estètics i desenvolupant-la a través de la tècnica del collage. Es presenta una sèrie de construccions que mostren els conceptes de la història de la ciutat i la seua economia, sintetitzades en línies harmòniques i tonalitats restringides. Hom pot apreciar dins d’aquestes elegants composicions com es produeix la confluència entre concepte i objecte mitjançant la configuració i conjunció de les línies cohesionades amb el tractament del material i els cromatismes.

Així, atenent a les tonalitats emprades ens endinsa en els matisos de la nostra terra i la nostra indústria, on es conjuga la construcció racionalista, el mapeig urbà i les formes de la natura. Si observem amb deteniment es poden apreciar les gradacions terra, ocre i grisos que reflecteixen els diferents edificis fabrils que es troben sempre destacats per les seues xemeneies de maons, però també per les terres properes conreades. Ens parla de les mateixes fàbriques que temps enrere feien el paper i que van dur la prosperitat a la nostra ciutat, sense oblidar l’aportació de les sacrificades vides dels treballadors i treballadores de la ciutat. Cada una de les peces amaga tot un origen propi que parla a través dels seus materials i,que es manifesta per mitjà de la delicada tècnica emprada i la forma exposada.